Olor de colònia

Autor: Silvia Alcàntara

Año Edición: 2009

Editorial: Edicions de 1984

Género: Drama, narrativa catalana

Valoración: * * * (sobre 5)

Núm. Páginas: 336

Argumento (contraportada):

Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Es dóna per apagat el foc, i amos i treballadors van a l’església en acció de gràcies. Realment no hi quedava ningú?
Atrapat, atrapat queda el lector fins a l’última pàgina d’aquesta novel la, punyent com la vida dels seus protagonistes, amb un final sorprenent i sense concessions.
Olor de Colònia evoca la vida d’una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d’una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l’escola per als fills, l’església, les botigues i les cases per viure-hi..

Mi opinión:

Segurament me’l van pintar tant bé, tenia tantes expectatives en el llibre, que desprès de llegir-lo m’ha decepcionat una mica. Vaja, que està bé, però esperava molt més. Trobo que la forma d’escriure, tantes frases curtes una darrera l’altra, i que de vegades has de llegir un parell de pàgines per entendre bé de qui està parlant, fan que la lectura no sigui del tot fluïda, tot i ser una bonica història i us reflexe de la realitat de colònies que havien existit a mitjans del segle passat.

Click to rate this post!
[Total: 0 Average: 0]

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *