Autor: Manuel de Pedrolo
Año Edición: 1984 Editorial: Edicions 62 Género: Novela ciencia ficción Valoración: * * * * (sobre 5) Núm. Páginas: 172 |
Argumento (contraportada):
Amb el títol de Mecanoscrit del segon origen és conegut, l’any 7138 de la nova era, el llibre que més de quatre mil anys enrere havia estat rescatat de l’oblit i que ocasionà fins i tot serioses discussions entre els entesos d’aquell temps. Obra de ciència ficció, com pretén l’erudit Eli Raures, o memòries autèntiques d’un dels pocs sobrevivents de la catàstrofe que destruí la civilització, com opina el marxant d’antiguitats Olguen Dalmases?
És l’Alba, la seva protagonista, un personatge de novel·la o bé la mare de la humanitat que s’ha refet gairebé a partir de zero? Aquesta noia de catorze anys, «verge i bruna» com diu ella mateixa, es dreça del text amb un poder de suggestió tan extraordinari que costa de creure que algú, ni que sigui Manuel de Pedrolo, pugui haver-la inventada. D’on l’ha treta? D’on li ha vingut, el mecanoscrit?
Mi opinión:
Bon llibre de ciència ficció, original i entretingut. Tot i que no sóc un enamorat del génere de la ciència ficció recomeno la seva lectura.